Que és l’efecte fotovoltaic?
L'efecte fotovoltaic, descobert per Alexandre-Edmond Becquerel el 1839, és un fenomen fonamental en la conversió de l'energia solar en electricitat. Es refereix a la capacitat de certs materials, coneguts com a materials fotovoltaics o semiconductors, per generar un corrent elèctric quan són exposats a la radiació electromagnètica, com la llum solar.
Aquest procés passa a causa de la interacció entre la llum i els electrons provinents del sol, en els materials semiconductors. Quan els fotons de llum incideixen a la superfície d'un material fotovoltaic, poden alliberar electrons de les seves posicions a l'àtom, generant un corrent elèctric. Aquest corrent elèctric pot ser utilitzat com a energia elèctrica utilitzable per alimentar dispositius elèctrics, carregar bateries o ser injectada a la xarxa elèctrica.
El descobriment de l'efecte fotovoltaic va obrir la porta al desenvolupament de les cèl·lules solars, que són dispositius dissenyats per aprofitar aquest fenomen i convertir l'energia provinent del Sol en energia elèctrica. Al llarg dels anys, la tecnologia fotovoltaica ha avançat significativament, millorant l'eficiència de conversió i reduint els costos de producció, fet que ha contribuït al creixement de l'energia solar com una font d'energia neta i sostenible a tot el món.